Video sobre la consulta a Sant Climent i Gavà

Si cliqueu aquí podeu veure el reportatge que va fer 

e-digital.cat

sobre la consulta popular del 10 d'abril a Sant Climent de Llobregat i Gavà

Resultat de la consulta popular a Sant Climent de Llobregat

DADES DEL CENS ELECTORAL:


Electorat de 16 a 18 anys:                                          71
Electorat de 18 a 100 anys:                                    3035
CENS TOTAL D'ELECTORS:                            3106 


VOTS EMESOS     757        24,372% DEL CENS ELECTORAL


"Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?"

VOTS A FAVOR DEL "SI"       720   95,11 %

VOTS A FAVOR DEL "NO"       25    3,30 %

VOTS EN BLANC                         12    1,58 %

VOTS NULS                                     0    0,00 %

Des de la coordinadora Sant Climent decideix us donem les gràcies per la vostra participació i us encoratgem per continuar treballant envers que Catalunya esdevingui un Estat de Dret independent

LA XERRADA D’ALFONS LÓPEZ TENA TANCA LA CAMPANYA ABANS DEL DIUMENGE 10 D’ABRIL.

Dijous 7 d’abril a les 21:00, el Casal de cultura de Sant Climent de Llobregat va acollir l’últim acte abans de l’esperat diumenge 10 d’abril. Aquesta xerrada, organitzada per les entitats; Correllengua, comissió 11de setembre i +de1000, ha servit als assistents per conèixer de primera mà com van néixer les consultes sobre la independència i com han anat evolucionant fins aquest diumenge.

Amb la sala plena del Casal de Cultura, Alfons López Tena, ha explicat com la mobilització ciutadana ha estat un dels pilars bàsics pel qual les consultes sobre la independència han tingut èxit. Pel convidat aquestes jornades de participació popular no serien possibles sense la col·laboració de totes les persones voluntàries, i a més tenen un valor afegit perquè les consultes han nascut gràcies a l’esforç del poble i no com a conseqüència  del projecte d’algun partit polític.

Per a Alfons López Tena, el catalanisme es troba en un moment històric. Mai abans s’havia aconseguit arribar al moment en el qual estem ara, un moment en el què existeix un fort moviment a favor de la independència i disposat a passar a un altre període de la història catalana. Tot un moviment convençut de què el passat està esgotat, i el futur és la independència. Segons López Tena: “Hi ha un poble viu que no es resigna a la rendició”.

Amb aquestes consultes, aquest poble del qual parla el convidat, ha demostrat que no cal l’administració pública per dur a terme una iniciativa de participació ciutadana i democràtica i també ha remarcat que no existeix cap obstacle cap a la independència, malgrat que el camí no serà gens fàcil. Aquest impulsor de les consultes, ha destacat que cal seguir treballant i que l’espoli que pateix Catalunya per part d’Espanya és una situació insostenible.  

Sant Climent de Llobregat, 08/04/2011

OBSERVADORS INTERNACIONALS VISITARAN LA JORNADA DE LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

El proper diumenge dia 10 d’abril, en el marc de la consulta sobre la independència que es celebrarà a Sant Climent de Llobregat, tindrà lloc la visita de tres observadors internacional, l'advocat bretó Yann Choucq, el diputat del parlament nacional quebequès Daniel Turp i el nacionalista gallec Xosé Manuel Beiras,  els quals podran constatar l’esforç democràtic realitzat des de la societat civil per expressar una voluntat popular i traslladar a l’opinió pública internacional el sentiment emergent de la societat catalana.

La visita tindrà lloc al voltant de les 12.00 h, coincidint amb d’altres actes festius organitzats per la Coordinadora Local Sant Climent Decideix, els quals s’allargaran fins a l’hora de tancament de la seu electoral a les 20.00 h.

Els mitjans interessats, podreu assistir a la roda de premsa que es celebrarà a la seu electoral i que permetrà copsar l’anàlisi dels observadors i dels mateixos membres de l’organització de la consulta.

"Catalunya seria un dels països més rics del món"

L'economista Kenneth Rogoff de la Universitat de Harvard i ex-cap del FMI, ha declarat a la revista espanyola "Capital": 

"HI HA REGIONS COM CATALUNYA QUE, AÏLLADA, SERIA UN DELS PAÏSOS MÉS RICS DEL MÓN"

Comencem a decidir que volem ser: El dia 10 d'abril VOTA! a la consulta sobre la Independència!.

10 A Sant Climent decideix

Entrevista a Xavier Graset. (Publicat a: Avui 28-03-2011 Pàgina 8 - El Punt Barcelona 28-03-2011 Pàgina 9

XAVIER GRASET  PERIODISTA

“Les consultes han desconcertat els partits”

“Volia posar fi a la idea d'una democràcia que només em citi un cop cada quatre anys”

“La consulta apel·la més als que volen expressar el seu malestar que a la resta”

Llegeix l'entrevista a la versió digital del diari

 

NO VOTIS

No votis from Barcelona Decideix on Vimeo.

Spot realitzat amb la col·laboració de: Quim Masferrer, Màrius Serra, Pep Anton Muñoz, Anna Sahun, Joan Carreras, Roger Coma, Bibiana Ballbé, Joel Joan, Òscar Dalmau, Toni Albà, Agnès Busquets, Beth Rodergas, Sílvia Bel, Mercè Pons i Lloll Bertran.
Càmera i Muntatge: Maria Giribet
Productora Calidos
Estudi La Fotogràfica
Maquillatge: Núria Llunell
Fotografia: Marc Vidal i Marta Fàbregas
Producció: Núria Clotet

L’AJUNTAMENT DE SANT CLIMENT DÓNA SUPORT A LA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

 

 L’ajuntament de Sant Climent de Llobregat va aprovar en el ple ordinari celebrat ahir dijous, la Moció de suport a la consulta popular a Sant Climent de Llobregat sobre la independència amb els vots a favor dels grups d’Unió Local Independent, Esquerra–Acord Municipal, Convergència i Unió i Agrupació d’Esquerres, i va comptar amb l’abstenció del grup del Partit Socialista de Catalunya.

La Moció aprovada, modificada en “petites esmenes” segons informava en el ple el propi alcalde respecte de la proposta inicial, dóna suport a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars sobre la independència i fa una crida a la participació de tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Climent a la consulta. La mateixa moció també es compromet a fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al de les Illes Balears i del País Valencià i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra catalana.

La consulta, que es celebrarà el proper 10 d’abril, està sent organitzada per  la Coordinadora local SANT CLIMENT DECIDEIX, constituïda per unes seixanta persones de diverses entitats culturals, esportives i socials del poble compromeses amb el dret a decidir.

Avui divendres, la Coordinadora organitza la xerrada “El dret democràtic a decidir”  que tindrà lloc  a les 20.30 hores al Casal de Cultura amb la participació de Carme Forcadell, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir.

Sant Climent de Llobregat, 25 de març de 2011

Nota de premsa

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT S’AFEGEIX A LA LLISTA DE MUNICIPIS CATALANS QUE CELEBRARAN LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA EL PROPER 10 D’ABRIL DE 2011

El proper diumenge 10 d’abril, Sant Climent de Llobregat durà a terme la Consulta sobre la Independència que organitza la Coordinadora local SANT CLIMENT DECIDEIX, creada el darrer mes de febrer i constituïda per unes seixanta persones de diverses entitats culturals, esportives i socials del poble compromeses amb el DRET A DECIDIR.

Els veïns de Sant Climent de Llobregat, resten a l’espera que en Ple Municipal del proper dijous dia 24 de març, s’aprovi la moció redactada per SANT CLIMENT DECIDEIX, donant suport a les consultes i al dret a l’autodeterminació dels pobles, com han fet els membres electes de les administracions locals de molts pobles de Catalunya i, recentment, també ho ha fet el Parlament.

Aquest diumenge 20 de març, Sant Climent de Llobregat ha realitzat la primera edició de lliurament del vot anticipat en la Consulta sobre la Independència de Catalunya destinada als climentons i climentones que preveuen no poder votar en la diada del proper 10 d’abril. Els voluntaris i col·laboradors han donat tota mena d’informació a les persones interessades en la consulta recomanant que ho facin en llibertat democràtica, sigui quina sigui l’opció que triïn.

Entre les activitats organitzades per a la promoció de la consulta destaca la xerrada “El dret democràtic a decidir”  que és celebrarà aquest divendres 25 de març a les 20.30 hores, al Casal de Cultura, a càrrec de Carme Forcadell, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir.

 

Sant Climent de Llobregat, 21 de març de 2011

Jordi Pujol insisteix que ja no té arguments contra la independència: “Van a fotre'ns”

DEBAT CATALUNYA-ESPANYA

Jordi Pujol insisteix que ja no té arguments contra la independència: “Van a fotre'ns”

Considera que un estat català és viable econòmicament però complicat políticament
PERE MARTÍ

Barcelona | Actualitzada el 16/03/2011 14:33

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha reiterat avui que cada vegada té “menys arguments” per oposar-se a la independència de Catalunya. “Van a fotre'ns”, ha deplorat Pujol, en referència a l'Estat espanyol. L'expresident ha posat d'exemple la seva trajectòria política com a tasca per fer encaixar Catalunya en una Espanya plural i ha admès que no se n'ha sortit.

En una conferència-col·loqui a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona titulada "Estat propi o rendició", organitzada per la FNEC, Jordi Pujol, ha instat a no rendir-se. Per ell, la independència és “econòmicament viable”, malgrat que és “complicada políticament”. Pujol ja havia plantejat que si l'actitud de l'Estat espanyol no canvia, Catalunya haurà de triar entre "independència o rendició".

ara.cat 17/03/2011

Entrevista a Alfons López Tena a Intereconomia

el Parlament de Catalunya recolza les consultes per a la Independència

El Parlament es proclama "seu de la sobirania del poble de Catalunya"
La cambra aprova amb el suport de CiU, ERC, Solidaritat i ICV-EUiA una moció de suport a les consultes. El text presenta com a "irrenunciable" el dret a l'autodeterminació
ORIOL MARCH Barcelona | Actualitzada el 10/03/2011 12:28

Artur Mas en la sessió de control del 9 de març al Parlament / ACN
El ple del Parlament ha aprovat aquest matí, amb els vots favorables de CiU, ERC, Solidaritat Catalana per la Independència i ICV-EUiA, una moció de suport a les consultes independentistes promoguda per Solidaritat i modificada per la federació nacionalista. Aquesta moció fa que la cambra catalana expliciti el seu suport a les persones que organitzen els referèndums populars per la independència i es refereix molt concretament, a causa dels canvis que hi va introduir CiU, a la consulta que se celebrarà a Barcelona el proper deu d'abril.

El primer punt del text anuncia que el Parlament considera "irrenunciable el dret a l'autodeterminació dels pobles", entre els quals, el català. I destaca que la cambra catalana és "seu de la sobirania del poble de Catalunya".

L'encarregat de defensar la moció ha estat Uriel Bertran, diputat de Solidaritat, que ahir ja va assegurar que es tracta d'un dia important de la història de Catalunya perquè, segons ha explicat, és la primera vegada que el Parlament reconeix de forma tan explícita el dret de l'autodeterm¡nació del poble català. Per part de CiU, Dolors Batalla ha defensat els canvis introduïts pel seu partit i ha volgut deixar clar que no és que CiU emprengui el full de ruta independentista que propugna Solidaritat, sinó que la moció va en camí de la "transició nacional pel dret a decidir" exposada pel president Artur Mas en el debat d'investidura.

Oriol Amorós, d'ERC, ha manifestat el seu suport "entusiasta" a la moció malgrat "els canvis que hi ha introduït CiU". La diputada del PSC Laia Bonet ha negat el suport del seu partit a la moció perquè, segons ha explicat, "la independència empobreix el país". La diputada del PP María de los Llanos de Luna ha assegurat que es plantejava "una reclamació d'un dret inexistent que, per tant, no pot materialitzar-se".

Dèficit de les balances fiscals a Catalunya.

Les úniques balances fiscals que s'han fet públiques són les de 2005 i no s'ha tornat a publicar mai més:



Conseqüències de l'expoliació fiscal.

Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec

Us reproduim aquest article escrit pel President Pujol on fa una reflexió sobre la relació Espanya Catalunya.

Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec

Jordi Pujol
Editorial / 25 de gener de 2011

Podria passar que d’aquí a un temps en el tema de la relació entre Espanya i Catalunya ens haguéssim d’afrontar amb el dilema següent: o l’Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressió descarada del PP, posició entre ambigua i per sota mà també contrària del PSOE i el suport majoritari de l’opinió pública espanyola, o la independència.

Fa uns anys semblava que podríem evitar aquesta disjuntiva. Fa trenta, o trenta-cinc anys, i fins i tot en fa deu semblava viable que una evolució favorable de la interpretació de la Constitució i els efectes positius d’una col·laboració política, econòmica i d’hàbits convivencials entre Catalunya i Espanya anés consolidant una estructura de l’Estat espanyol que permetés el reconeixement clar i consolidat de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya. Amb respecte i garantia de la identitat, amb un gruix de competències que realment signifiquessin un autogovern molt important i amb el finançament adequat per atendre bé els seus ciutadans i elaborar i aplicar projectes col·lectius ambiciosos. Naturalment, això havia de comportar una contribució lleial i a fons per part de Catalunya al progrés democràtic, econòmic, social i de prestigi d’Espanya. És el que des d’aquests editorials n’hem dit alguns cops el projecte Vicens Vives/Espriu.

Això ha fracassat. Des de fa uns anys s’ha anat consolidant un model homogeneïtzador, de sostre competencial molt baix, és a dir, d’autogovern molt limitat i sotmès a un creixent ofec financer.

Això encaixa del tot amb la concepció de sempre d’Espanya, amb l’objectiu que sempre ha tingut: un poder polític unificat, una centralització econòmica i una uniformització lingüística i cultural de signe castellà. És el final de Catalunya com a nació, llengua, cultura i consciència col•lectiva. No demà mateix, però a poques dècades vista. A través d’un procés gradual de marginació i de residualització de la catalanitat.

Perquè a hores d’ara és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d’anar cargolant l’Autonomia, i de fet la identitat, l’autogovern i l’economia de Catalunya amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans. Si algun canvi hi pot haver de moment més fàcil és que sigui per a mal que per a bé.

Per tant, l’alternativa a això ara ja només podria ser la independència.

-------------------------------

Com hem dit suara, durant molts anys el nacionalisme català majoritari no ha estat independentista. Ha jugat la carta d’un autonomisme que garantís políticament i administrativament un sostre alt, econòmicament viable i amb garantia identitària. I refusava els requeriments que alguns sectors li feien  que s’adherís a l’independentisme. Tenia arguments per a fer-ho.

Ara ja no en té.

Ara pot tenir arguments de viabilitat (no de viabilitat econòmica. Una Catalunya independent és viable). També de voluntat de no posar en perill la cohesió interna catalana. Però fins i tot aquest perd pes a mesura que s’accentua tant i tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada cop menys arguments sentimentals. O econòmics.

L’opció independentista és de difícil realització. L’altra, la que ens imposa Espanya, la dels partits espanyols i de les Institucions espanyoles, no és tan difícil perquè equival a rendir-se. I a acceptar la marginació i l’ofec de Catalunya. Per tant, fàcil. Però és el nostre final col·lectiu.

Arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència.

-------------------------------

Hi hauria hagut una manera d’evitar això. Que s’hagués acceptat que Catalunya és un poble amb personalitat pròpia, amb dret a ser respectat i considerat com a tal. I això era possible dintre d’Espanya.

Però requeria, en primer lloc, no negar-se a l’evidència. I a la justícia. I per tant no negar-li el dret a la seva identitat i a un autogovern adequat a la seva Història i a la seva vocació. Cosa possible malgrat que la Constitució acabés incorporant la generalització autonòmica. Però d’una manera que deixava oberta la porta als fets diferencials. Una porta que es va tancar aviat (amb l’excepció dels drets històrics del País Basc i de Navarra, i els concerts corresponents).

-------------------------------

Però ara ja és criteri molt general que el “café para todos” fou un error, i pitjor encara ha estat la forma com s’ha dut a terme, i com se’n vol culminar l’aplicació. Ho diuen ja, sense embuts, gent de primer fila tant del PSOE com del PP. Ahir mateix ho va dir en Bono. Tota una sorpresa. Fins i tot algun, pocs de moment, diuen que potser hi hauria la possibilitat de redreçar aquesta situació. Parlen, per exemple, que cal admetre que “Cataluña es el Québec de España”.

El Québec no es trobaria bé en el Canadà, ni tractat correctament si se l’equiparés a Alberta, Labrador, Ontario o la Colúmbia Britànica, territoris d’arrel anglesa, anglòfons i d’origen històric molt diferent al del Québec.

Això hauria estat en el seu moment una bona solució. Ara és possible?

En tot cas entre la independència i ser el Québec espanyol molta gent votaria això segon. Però podria molt ben ser que per Espanya l’estatus del Québec sigui tan intolerable com la independència.

Mentre esperem el dia d’un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que el tenim:  reforçar-nos internament. En economia, en creativitat cultural, en reforçament de la nostra societat civil, ... Sense esperar gaire ajut ni gaire justícia. Però amb la confiança que ens dóna una constatació: a Catalunya tenim país. HI ha gent amb iniciativa. Ara també, malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola. I mentre hi hagi país hi haurà futur. I el país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir.  

El germanastre gran anomenat Espanya

Imaginem-nos que tenim un germanastre gran que degut a la sevadesafortunada vida (pèrdua continua de llocs de treball, sense formació, etc) cada any ens demana, en un acte de solidaritat, que li deixem un 10% de tots els diners que guanyem anualment (que seria equivalent aproximadament al valor d'una nòmina mensual). Nosaltres, perquè som família i perquè no volem quedar malament, decidim cada any donar-li aquests diners amb l'esperança que faci alguna cosa positiva amb la seva vida i fins i tot que en el futur ens els pugui tornar. El problema és que el germanastre enlloc d'utilitzar aquests diners per estudiar a la universitat o per crear un negoci, cada any es dedica a gastar-se'ls tots al Casino (excepte al darrer any, que degut a les nostres tímides queixes, ha decidit que ha arribat l'hora de ser més responsable amb els diners i els ha invertit en pagarés de Nueva Rumasa). El nom d'aquest germanastre es diu Espanya.

Des de fa molts anys, s'ha descobert una nova llei universal apart de les ja mundialment conegudes de la velocitat de la llum, el teorema de pitàgores o el número Pi: el dèficit de Catalunya amb Espanya sempre és del 10%. És una constant que no varia mai per molt que es prenguin noves mesures polítiques de finançament i sigui quin sigui el color polític del govern.

Que cada any el dèficit de Catalunya amb Espanya sigui del 10% del PIB és com dir que un 10% dels nostres diners ja no tornen mai més perquè van destinats a ajudar a regions menys riques que al llarg de dècades segueixen sense variar (curiosament com el germanastre).

Fiscalment parlant, un 1/3 dels impostos que paguem (IVA, IRPF, Seguretat Social) no tornen. Dels 70.000 milions d'euros que Catalunya va recaptar en un any, només van tornar (després de passar per la caixa de Madrid) 48.000. La resta van anar dirigits a fer actes solidaris.

Com ja havia apuntat al post "Els bons de la Generalitat (II)" (aviat hi haurà tercera part), és increïble que Catalunya s'estigui convertint en l'autonomia amb pitjor rating de tot Espanya (perquè està acumulant un deute cada cop més gran) mentre es dedica a finançar a la resta d'Espanya a base de regalar anualment un 10% dels diners del PIB.

També es trist que el famós acord de finançament tant celebrat per Montilla i Castells hagi estat realment inútil. I encara més trist és que firmin amb el president Rodríguez Zapatero un Fons de Competitivitat (que havia de reportar uns 2.000 milions d'euros per tal d'ajudar a Catalunya com a potència econòmica que era) amb lletra petita que indicava que Espanya podia aplaçar el pagament d'aquesta ajuda econòmica. La millor prova és que parlen del 2013 com a primera data per abonar-la. Jo no sé si en Montilla i en Castells es van equivocar o, com que són del mateix partit que en Rodríguez Zapatero, van pactar de cares a la galeria (a curt termini) un Fons de Competitivitat que fos ajustable als seus interessos electorals.

El que és més esperpèntic és que un cop tingut clar que 1/3 dels impostos no tornen mai i que el Fons de Competitivitat va per llarg, si li demanem al Sr. Rodríguez Zapatero que ens deixi endeutar emetent nous bons, per tal que puguem començar a pagar els nostres enormes deutes i puguem pagar-lis a ells l'acte de solidaritat, ens respongui que a les altres comunitats no els hi agradarà i que abans que fer això (que insisteixo no deixa de ser "emetre deute amb interessos a pagar", és a dir, crear un nou deute molt car per poder pagar despeses corrents amb venciment ara) el que hauríem de fer és controlar els nostres pressupostos o fins i tot, com diria la ministra Salgado, augmentar els impostos (quan Catalunya és la que més paga d'Espanya!!!).

Ara és quan ens hem d'imaginar al nostre germanastre gran que, tot i no tenir ofici ni benefici i d'estar-se jugant els nostres diners al casino (que per cert a més és gafe absolut per si no ho havia dit), a més es dedica a donar-nos consells sobre com hem de gestionar els nostres diners.

Jordi Cuad a http://jordicuad.blogspot.com/

un 45% dels catalans votaria avui a favor de la independència

Un 45% dels catalans votaria avui a favor de la independència

Un estudi impulsat per ESADE abans de la sentència del TC demostra que el sobiranisme s'ha triplicat en deu anys

Si Catalunya celebrés ara un referèndum sota la pregunta “vol vostè un estat independent dins de la Unió Europea?”, el 45% dels catalans votaria que sí. És el que se'n desprèn d'un estudi impulsat per ESADE i la Fundació Lluís Carulla sobre els valors actuals dels catalans.


El codirector de l'estudi, Javier Elzo, comenta que l'opció independentista s'ha triplicat en l'última dècada i un 21% de la població ja es declara sobiranista. Javier Elzo ha aclarit que l'estudi es va fer a unes 1.200 persones entre el maig i el juny del 2009, just abans de la sentència del Constitucional contra l'Estatut.


En aquest sentit, ha avisat que des d'aleshores Catalunya ha viscut esdeveniments com la sentència del TC, l'editorial conjunt dels diaris catalans i la gran manifestació de l'11 de juliol. Per tot plegat, augura que tenint en compte les dades de l'enquesta i aquests fets, ara mateix un 45% de la població votaria que sí en un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya.


L'opció de l'autonomia, però, continua a hores d'ara sent la més recolzada pels catalans. Les dades indiquen que un 50% dels enquestats se senten còmodes dins d'un estat autonòmic. Tot i així, l'independentisme és l'opció que més ha crescut en els últims 10 anys. Segons l'enquesta, l'any 2009 un 5% dels catalans es consideraven sobiranistes, mentre que ara aquesta xifra se situa en un 21%.


Elzo s'ha referit a la catalanitat a la presentació de les dades, explicant que no està relacionada "amb la sang ni amb el bressol", sinó que es tracta d'un catalanisme de "convicció", de la voluntat de ser catalans.


publicat per http://www.elsingulardigital.cat/

A Gràcia el vot anticipat recull el 33% del vot!

En la consulta independentista  de Barcelona, el desembre es va recollir un 20 % de participació a la Barceloneta. Ahir a Gràcia es va aconseguir arribar a recollir els vots del 33,57% dels habitants de l'antiga vila. Aquestes dades són un bon auguri de cara al 10-A, en que Barcelona, al igual que Sant Climent, celebrarà el referèndum.
Imagineu-vos si la consulta tingués els mitjans de l'administració o disposés del presupost que va tenir el referèndum de la Diagonal!
Ningú ens pot aturar!

Som una Nació, nosaltres decidim!

QUIM MONZÓ. La Vanguardia. 15 de febrer de 2010

Por si aún hay alguien en este planeta que no ha visto el vídeo de lo sucedido en Huesca el sábado -con Raül Agné, entrenador del Girona FC, como protagonista-, explicaremos el desarrollo de los hechos. Tras el partido entre la SD Huesca y el Girona, los entrenadores pasaron por la sala de prensa. Cuando le llegó el turno, Agné se sentó tras los micrófonos y empezó a contestar a los periodistas. Fue respondiendo en castellano a los que le preguntaban en castellano y, cuando uno le hizo una pregunta en catalán, empezó a contestarla en catalán: 

- Avui hem sigut justos guanyadors i és cert que el gol ha sigut... 

Del fondo de la sala llegaron entonces las voces de protesta de algunos periodistas locales: 

- ¡A ver, por favor, en castellano! -dijo uno por encima de las quejas de los demás. Agné les respondió: 

- Contesto una en catalán y luego a ustedes en castellano; ningún problema. 

Pero los periodistas locales siguieron con su no. Les preguntó Agné: 

- Si fuera inglés, ¿podría hablar en inglés o...? 

Le dijeron que no es lo mismo. Agné estaba pasmado. En las ruedas, uno contesta en la lengua en la que le formulan la pregunta... Explicó: 

- Es que no lo entiendo, esto... 

Insistieron en que hablase en castellano porque a él le daba igual hablar en catalán como en castellano. Entonces Agné se hartó definitivamente: 

- No. Da igual, no. Da igual, no. ¡..., con el rollo! No hay rueda de prensa.

Dejemos de lado dos detalles que hacen aún más espectacular la intolerancia de esos periodistas -Agné es de Mequinensa, y la rueda de prensa tenía lugar en Aragón, donde supuestamente el catalán es idioma oficial, junto al castellano y el aragonés- y fijémonos en las costumbres: cuando en España un entrenador responde en italiano, en holandés o en lo que sea, no hay ningún problema. Pero si contesta en catalán, entonces eso es inadmisible. Cualquier cosa que huela a catalán les activa el odio, la xenofobia. No se trata de una simple anécdota más, sino de que no hay forma de vivir fuera de esta perpetua sangría moral que, de anecdótica, no tiene nada. Nos expolian, consiguen que nuestras finanzas estén en déficit cuando estarían con un superávit boyante si tuviésemos la financiación que graciosamente dan a otros, y encima nos llaman usureros para, acto seguido, meársenos en la boca, como dice el gran Mohamed Jordi. Y después los diarios van por ahí haciendo encuestas a ver por qué gente que nunca en su vida se había planteado la independencia se la plantea ahora, y en serio. Confiemos en que la oleada de hartazgo que está sacudiendo a los países árabes se propague a la ribera norte del Mediterráneo y aquí la lidere Mohamed Jordi (porque si la tienen que liderar los dirigentes independentistas con poltrona, estamos apañados).

divendres, 18 de febrer. Diari ARA.

"I ara podem mirar més enllà?

 Tota la vida he lluitat pel dret a decidir i sempre ho he vist molt lluny. Però ara la intuïció em diu que no ho tenim tant lluny.

 Quants anys?

 Ho va dir Esperanza Aguirre: entre sis i vuit anys. (somriu) Catalunya comença a saber que vol ser.

 El 10-J o el 30-S?

Ho diu l'economista Edwuard Hugh: algun dia haurem de decidir si volem ser l'Argentina o Finlàndia, és a dir, si ens deixem arrossegar per Espanya o fem de Catalunya un país de primera divisó a Europa.

Com es fa per ser Finlàndia i no l'Argentina?

D'entrada amb sobirania. Hem d'administrar les nostres polítiques. ..."

Entrevista amb Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya.

El tribunal constitucional frena en sec la llei catalana de consultes populars

17 de febrer de 2011

La llei aprovada al Parlament de Catalunya sobre les consultes populars queda en suspens, al ser admés el recurs que hi va presentar el Govern espanyol.

Felip Puig: "el dia que aquest país vulgui posar-se en marxa, ni el Tribunal Constitucional ni la Constitució ens pararà".

facebook!

419 persones s'han fet amigues de Sant Climent decideix!

Ens posem en marxa!

Aquest vespre ens hem reunit més de cinquanta persones a la sala de Cal Marí per tirar endavant la consulta per a la Independència a Sant Climent.

El proper dia 10 d'abril, de la mateixa manera que ho faran Barcelona, Viladecans o Gavà, Sant Climent exercirà el Dret a Decidir que ja vam reclamar més d'un milió i mig de persones el dia 10 de juliol de 2010 al Passeig de Gràcia. 

S'ha organitzat una coordinadora per a posar en marxa tots els detalls que una consulta com aquesta necessita i en la que esperem comptar amb la vostra col·laboració i  participació. Us anirem informant dels pasos que anem fent, però que sense el vostre recolzament esdevindran més feixucs.

Sant Climent vol decidir!

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM!